Qui som?
La parròquia de Tona és una comunitat de fe. Una demarcació de l’Església catòlica de ritu llatí que pelegrina al bisbat de Vic, amb mil anys d’història documentada.
Mn. Antoni Pladevall en el llibre Tona. Mil cent anys d’història, glossa la vida parroquial del nostre poble des de l’any 889, data de la consagració de l’església de sant Andreu del Castell. Molt encertadament, Mn. Pladevall parla d’organització o restauració de la parròquia, ja que, probablement, ja existia de molt abans, almenys una capella anomenada Sant Andreu Xic o de la Vila. Per això, podem dir que la nostra és una parròquia més que mil·lenària, regida ja en el moment de la consagració de l’església del Castell per dos sacerdots i que, al segle XIII va tenir una escola regida pels capellans. La parròquia de Sant Andreu de Tona té tres llocs de culte, que corresponen als tres períodes de la seva història. Podríem parlar d’un primer període que va des del 889 fins pels volts de 1723, que té com a seu l’església del Castell. Des de 1747 fins a 1840, la seu de la parròquia s’estableix al que avui és el Santuari de Lurdes, i que aleshores era coneguda com l’església de Santa Maria del Barri. Les obres de l’església parroquial que va ser cremada durant la revolució de 1936, havien començat l’any 1802 i es van acabar l’any 1840. Acabada la guerra civil l’arquitecte Josep Mª Pericas dirigir la construcció del temple actual i la rectoria.
Mn. Pladevall explica que “els patrons de Tona eren, inicialment, sant Andreu, amb la Santa Creu, sant Valentí i santa Maria, aquesta a l’església del Barri. Amb el pas dels segles, els feligresos van sumar a les devocions tradicionals altres devocions noves, que normalment es materialitzaven en un altar o una imatge en un dels altars existents” (cfr. Tona. Mil cent anys d’història, 233).
Comunitat de Vida Consagrada
Carmelites de la Caritat – Comunitat Vedruna
Altres llocs de Culte
Santuari de la Mare de Déu de Lurdes
Antiga església parroquial de Sant Andreu del Castell
Capella de Sant Joan del Colomer
Capella del Sant Crist
Capella de Sant Miquel de Vilageliu
Capella de Sant Antoni de Pàdua (Mas Planell)
Capella de la Mare de Déu del Carme (Mas Riambau)
Capella del Sagrat Cor de Jesús (Mas Pratsobreroca)
Capella de Sant Ramon Nonat (Mas el Vendrell)
RECTOROLOGI
Rectors coneguts del poble de Tona, segons la descripció que en fa Mn. Antoni Pladevall al llibre Tona. Mil cent anys d’història.
Alvar, primer rector documentat, el 889, junt amb el sacerdot Recared.
Sal·la, prevere, té béns a Tona el 923.
Guimara, sacerdot i notari d’una venda entre tonencs, 927.
Adolf, sacerdot de Tona entre el 950 i el 962.
Igila, prevere, 986.
Gilavert, sacerdot i notari, 1032.
Isarn, sacerdot i notari, 1051.
Guitart, sacerdot de Tona quan es reedifica Santa Maria del barri l’any 1073, però que ja autoritzava documents l’any 1069.
Bernat, sacerdot de Tona, 1111.
Miró, prevere de Tona i notari, 1116.
Ramon Dalmau, rector, vers el 1150.
Guillem, sacerdot, 1155.
Berenguer, levita de Tona, 1160.
Ponç, sacerdot i rector, 1163-1180.
Bernat de Vilamajor i Andreu de Boldrons, domers de Tona, 1185-1191.
Pere i Andreu de Tona, sacerdots, 1212-1217.
Pere d’Espina, nebot de Bernat de Vilamajor, domer, 1239, i encara actuava el 1251.
Romeu de Prat, domer, 1237-1263
Andreu de Font, domer, 1259-1263, junt amb Romeu de Prat.
Pere de Rosselló, domer entre 1264-1267, i després rector únic entre 1270-1284.
Arnau de Truiols o Trillols, 1287-1293
Ramon d’abadia, 1296-1299, després canonge de Vic.
Guillem de Castell, fill dels senyors o amos de Vilageriu. Va prendre possessió el 28 de juliol 1299-1304; no residia.
Marc de Vilanova, dels amos del casal d’Esparreguera de Seva, Aiguafreda, 1305-1311.
Bernat de Malla, fill dels senyors de Sta. Coloma Sasserra, 1314-1324.
Berenguer d’Abadia, 1324-1361.
Guillem de Mas, 1362-1391
Pere de Riambau, 1392-1425.
Joan Cogolls, 1425 a 1470, que permutà el càrrec amb el seu successor.
Francesc Juylla, abans beneficiat a Santa Maria del Mar de Barcelona, 1470-1478.
Gaspar Vendrell, 1487-1504.
Pere Sala, canonge de Vic i de Barcelona, no residia, 1508-1521.
Joan Sala, nebot de l’anterior, 1526-1569, no residia.
Martí Francesc Moracuc, de Gurb, va fer la rectoria nova al peu del castell el 1577, 1569-1591.
Pere Pinyol, 1591-1607.
Montserrat Vendrell, 1607, va morir sense prendre possessió.
Josep Bojons, també canonge de Vic i Vicari General del bisbat, 1608-1637.
Joan Pontons, abans rector de Santa Coloma Sasserra, 1637-1645.
Jeroni Molins, ecònom, 1646.
Domenech Garaula, 1646-1647.
Antoni Joan Blanch, abans rector de Canyelles de Barcelona, 1647-1668.
Ramon Puig Sorribes, fill de Jaume Puig de Perafita, amo del mas Barri de Tona i cap dels «Vigatans» en la guerra de successió, 1700-1712. L’any 1712 permutà la parròquia i anà com a capità de les forces de l’arxiduc a lluitar contra els partidaris de Felip V. Morí al setge de Barcelona, com el seu pare, el 1714.
Francesc Rocafort i Sorts, fill del mas Rocafort de Sant Feliu de Terrassola, doctor en drets, 1714.
Jacint Rocafort i Sorts, germà de l’anterior i abans beneficiat a la Seu de Barcelona, va obtenir la parròquia el 1715 per una permuta feta amb el seu germà; va ser rector fins el 1744.
Josep Rocafort i Sorts, nebot dels anteriors, doctor en drets i beneficiat a la Seu de Barcelona; ell i el seu oncle es van intercanviar la parròquia el 9 de maig de 1744. Home erudit, va escriure diferents històries i genealogies, estudià la documentació de Tona i va fer un rectorologi. Va morir a Tona el 2 de febrer de 1784.
Josep Riera, doctor en Teologia. Va ser ell qui comença l’església actual, el 1784. Fou enterrat a l’església del Barri o Lurdes de Tona el 5 de febrer de 1811.
Francesc Pou i Fontanals, ecònom, 1811.
Joan Puig i Vila, ecònom, 1814.
Joan Vila, doctor en teologia i rector, 1815-1817.
Jaume Serra, ecònom, 1818.
Joan Felip, ecònom, 1820.
Francesc Pou i Grau, rector, 1824-1830.
Martí Serra, regent, 1837.
Antoni Bòria, regent 1838.
Joan Boix, ecònom, 1848.
Josep Sorts, rector, 1849-1854.
Joan Bigas, ecònom, 1855.
Segimon Vivet, ecònom, 1856-1857.
Josep Casassas, fill de Sant Hipòlit de Voltregà, rector. Va fer construir el cementiri i baixà les campanes del Castell, 1857-1899
Martí Falgueras, ecònom, 1899.
Josep Planas i Nadeu, fill de Borredà, rector 1900-1917. Convertí l’antiga església del Barri en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.
Josep Arumí i Alsina, fill de Sant Feliu Sasserra, ecònom 1917-1922
Jaume Santanach i Masdeu, fill de Vallfogona, ecònom 1922-1924
Valentí Vilaregut i Sallent, fill de Perafita, rector 1924 -1941. Va ser qui inicià la reedificació de l’església actual, destruïda l’anterior l’any 1936.
Antoni Planas i Urdí, fill de Vic, ecònom 1941-1948. Acabà la restauració de l’església i va fer la rectoria.
Ramon Cabanas i Muns, fill d’Olost, rector 1948-954.
Josep Sabaté i Riba, fill de Sendomir, ecònom 1954-1955.
Joan Colom i Grau, fill de Santpedor, poeta i escriptor, rector 1955-1983.
Joan Freixanet i Mas, fill de Manresa, rector 1983-1992.
Joan Rusinyol i Cirera, fill de Muntanyola, rector 1992-1996.
Pere Devesa i Palomera, fill de Conanglell, Masies de Voltregà, rector 1996-2012.
Josep Molist Rifà, fill de Sant Hipòlit de Voltregà, rector 2012 - ...